El TDAH es un trastorn d’inici habitualment a la infància amb dificultats per mantenir l’atenció i la concentració, dificultats per seguir instruccions, dificultat per controlar els impulsos i hiperactivitat que es manifesta amb agitació i inquietud motora.

Un nen normal de 2 a 3 anys ha de ser mogut i impulsiu, i no aguantarà l’atenció més de 2 ó 3 minuts. En un nen amb TDAH aquest conducta normal no només no s’adapta al fer-se més gran, sinó que empitjora a partir dels 4 anys complicant-se amb dificultats acadèmiques, socials i familiars. Aquest nen sovint són tractats com ganduls i mal educats, com si fos culpa dels pares o depengués de la voluntat del propi nen!

No tots els símptomes es manifesten sempre ni amb la mateixa intensitat, de manera que parlem de 3 subtipus bàsics:

1. Hiperactivitat: nen o adult especialment mogut, li costa molt estar quiet o fer la mateixa tasca durant un temps, es mouen massa sense finalitat concreta, xerraires...

2. Impulsivitat: actuar sense pensar, interrompre converses, no saber esperar, dificultat per seguir normes i instruccions

3. Manca d’atenció: distraccions fàcils, manca de concentració, dificultats per planificar les tasques, comportaments desorganitzats, dispersió...

I quina és la causa del TDAH?

Avui saben que hi ha una base genètica que predisposa a patir d’aquest trastorn, i a més hi ha una certa herència del trastorn amb una preponderància situada entre el 60-70%.

La causa del trastorn és una disfunció de sistemes neuronals de transmissió (dopaminèrgic i noradrenèrgic) que afecten al funcionament dels circuits nerviosos que controlen el que anomenem com sistema biològic de recompensa

Als anys setanta es creia que aquest trastorn era exclusiu de l'iinfantesa i desapareix amb la maduració de les estructures cerebrals, però avui sabem que perdura en l’adolescència amb predomini dels trastorns de conductes, i un 50% d’aquests adolescents seguiran tenint símptomes al fer-se adults

A causa de la disfunció neuronal que origina aquest i altres trastorns mentals, el TDAH es pot complicar amb la concurrència d’altres diagnòstics, sobre tot trastorns afectius, d’ansietat, i en adults i adolescents trastorns per consum de substàncies d’abús (“drogues”) i trastorns de personalitat

Tractament

Es aconsellable un enfocament a 3 bandes:

1. Farmacològic: curiosament, fàrmacs estimulants són els més adequats per tractar aquests trastorns, com ho són el metilfenidto en distintes formulacions i la atomoxetina. També són útils alguns antidepressius. Les amfetamines també milloren molt els símptomes, però donada la seva perillositat estan actualment prohibides.

2. Programes d’atenció a les famílies: cal ajudar a conviure amb un TDAH... a més tenint en compte les bases genètiques, a la família és probable hi hagi més d’un cas alhora!

3. Intervencions de tipus psicopedagògic.

Així doncs és fonamental un suport psicoeducatiu i psicopedagògic igual al malalt com a la família i també als responsables educatius (mestres dels diferents cicles d’ensenyament i també mestres particulars de reforç). Però malgrat la por que generen habitualment els psicofàrmacs, aquests són necessaris per millorar les alteracions conductuals i el rendiment.

Actualment disposem de fàrmacs cada cop més segurs i eficaços, amb pocs efectes secundaris (el més important pot ser la pèrdua de gana) normalment transitoris.

En resum, el TDAH és un trastorn molt més freqüent del que pensem (un 5% de la població escolar), sovint poc identificat i massa tard, i que cal diagnosticar adequadament per tal de poder iniciar les intervencions terapèutiques adequades per aconseguir un normal desenvolupament acadèmic, personal i social.